Archivo del Autor: martamoli_RR

Fils Feministes i el mal d’arxiva al #CulturesDeResistència

Avui, #25N 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència envers les Dones i per això diumenge moltíssimes persones es van unir a les cadenes feministes convocades arreu omplint els carrers de color lila i de lemes creatius que inspiren la lluita feminista, lemes en contra de les violències masclistes i per  la justícia feminista.

Sota l’etiqueta #cadenafeminista trobareu imatges i vídeos de les accions de diumenge als carrers i a les xarxes i veureu que tot i la situació excepcional  els feminismes continuen lluitant contra les violències masclistes, unes violències que amb els confinaments arran de la pandèmia, s’han accentuat. Les mobilitzacions no paren perquè ens volem vives, ¡vives i rebels!

Ir a descargar

Avui al #CulturesDeResistència parlem amb el col·lectiu Fils Feministes que  es dediquen a posar a lloc  la memòria feminista. Fan recerca documental històrica de fonts escrites, orals, fotogràfiques i audiovisuals dels darrers quaranta anys del moviment feminista a Catalunya i  divendres passat ens van convidar a assistir a la sessió “Mal d’arxiva: resistències feministes a l’heteropatriarcat nacionalcatòlic, colonial i capitalista” amb una taula rodona de luxe amb Rosa Bofill Benet, Lola Majoral i Puig i Puig, i Paqui Perona.

Parlem amb Joana García Grenzner i Diego Marchante, de Fils feministes perquè ens expliquin qui són i què fan i recollirem algunes de les veus de la taula rodona de divendres. Avui doncs tenim un cultures de resistència feminista, arxivista i amb un punt transmèdia gràcies a la tasca d’aquest el projecte de Fils Feministes que articula una extensa investigació històrica a través de fils temàtics que els moviments feministes, queer i trans han anat filant al llarg de les darreres quatre dècades a casa nostra.

Ah! I us presentarem un joc… molt i molt interessant … La Lloca Loca… de la mà de “Genderhacker” (Diego Marchante) … un super joc sobre la història del moviment feminista català i el software Gendernaut per la difusió de l’arxiu de la memoria feminista y LGTBQ+.

Ir a descargar

Les conseqüències del model agroexportador a ‘Después de las ocho’ #CulturesDeResistència #ElEjido #Almería

Avui al Cultures de Resistència parlem de la pel·lícula documental  ‘Después de las ocho’ , un projecte de l’ Observatori de drets humans DESCBRUNA Cooperativa Audiovisual.

Arran de l’alçament racista de l’any 2000 a El Ejido a Almería explora les diverses cares i conseqüències d’un model agroexportador que continua vigent i es reprodueix en moltes regions al sud dels Pirineus.

Nosaltres hem pogut veure en primícia aquest documental que es podrà̀ veure  en obert el pròxim 22 de novembre a  Diario Público  i a la plataforma Filmin a partir del 23 de novembre.

En parlem amb Ernest Gutiérrez, productor del documental i tècnic de projectes de l’Observatori DESC, Carlos Juan Martínez, director del documental i cooperativista de BRUNA i Clàudia Arribas, guionista del documental i cooperativista de BRUNA.

Ir a descargar

Avui doncs, parlem amb les persones que han fet possible aquesta pel·lícula que mostra les diverses cares d’un conflicte que s’ha anat expandint al llarg de les darreres dècades a través de la transformació del sud dels Pirineus en un solar per a la agroexportació, l’extractivisme, l’explotació, la xenofòbia i l’emergència de l’extrema dreta.

El documental es nodreix d’experiències, retrats i conflictes que hem acabat normalitzant malgrat que vulneren sistemàticament drets econòmics i socials, discriminen per raó de classe, ètnia o gènere i generen impactes ambientals devastadors com a model d’èxit que es reprodueix a escala global.

La pel·lícula documental se submergeix en el model de colonització i explotació agrícola que des de l’època franquista fins als nostres dies s’ha desenvolupat a la regió d’Almeria d’El Ejido. Un model que, després de Maastricht i l’entrada en vigor del Mercat Comú , va convertir aquesta regió en potència exportadora i un referent de la internacionalització de l’economia des dels anys noranta. ¿Recordeu els atacs racistes de l’any 2000? En aquella època es va produir una violenta persecució contra la població migrant treballadora que sosté la productivitat del camp d’hivernacles més extens d’Europa. Dues dècades després, la ultradreta espanyola ha emergit amb força i avui són determinants a nivell social, cultural i institucional en la zona. El Ejido és un dels exemples pioners més oblidats i crus de les conseqüències.

L’àvia Grill i la defensa de l’aigua al #CulturesDeResistència

Avui al #CulturesDeResistència parlem de l’àvia Grill una llegenda del poble ayoreo de Bolivia que ens parla de la defensa de l’aigua i de la lluita d’un poble en contra de la privatització d’aquest be comú.

Ir a descargar

Tornem al Territori Clandestí omplint-lo de cultures, resistències i eutopies

@martamoli_RR

Aquest curs comencem el #CulturesdeResistència del Territori Clandestí de Ràdio 4 complementant-li una mica el nom. Intentarem parlar menys de resistències i més d’eutopies, aquelles altres realitats que deixen de ser utòpiques perquè ja estan existint gràcies a persones que els donen forma, tossudes de crear un món diferent i unes formes de relacionar-se més dignes i justes. Sempre, a través de la cultura.

Avui parlarem de l’obra cabdal de l’anticolonialisme ‘Els condemnats de la terra’, de Franz Fanon que arriba en català gràcies a la coedició de Tigre de Paper i Pol·len Edicions i traduïda de la mà de Maria Llopis Freixas. I jo farem amb Karo Moret-Miranda, doctora en Història i actualment professora a la Universitat Nacional d’Austràlia, a Canberra, on dóna classes d’esstudis Afrodescendents.

[#Podcast] Breathe, un respir des de #Brians1

Avui al #CulturesDeResistència parlem de Breathe, (respir) el respir de llibertat que anhelen les preses de Brians 1 i que son les protagonistes del nou documental de Susanna Barranco. Avui parlem amb ella, actriu, directora escènica i de documentals i que a Breathe usa precisament el teatre com a eina per expressar les emocions més contingudes. Un documental que és ja en la seva fase final però, com a conseqüència de la situació extraordinària que vivim actualment amb la Covid-19, per acabar-lo, des de la productora La Barranco Films han engegat una campanya de Verkami, pel compromís que tenen  amb aquestes dones preses, doblement confinades, i les seves històries de vida.

Captura de pantalla 2020-05-14 a les 21.02.08

[#Podcast] #TeixintResistències a l’Amèrica Llatina

@martamoli_RR

Avui tenim un #CulturesDeResistència en el que intentarem entrellaçar lluites i teixir-les posant el micròfon a les assistents a la jornada Teixint Resistències a l’ Amèrica Llatina.

Aprofitant que ara el Sol ja escalfa vam  anar a Collserola a la Vall de Can Masdeu. Durant tot un diumenge, diversos col·lectius i organitzacions de base , lluitadores socials radicades a Barcelona van programar una sèrie de tallers exposicions col·loquis i concerts entorn de la temàtica “Conflictes Locals / Migracions Globals”

Captura de pantalla 2020-05-14 a les 10.33.00

Parlem amb: Antonella Medici (Taula per Mèxic); Lola Zabala (Bordando por la Paz i Raíces al Aire); Paty López (Paraguay); Livia (Brasil); Monica, del Comité por la Libertad de Milagro Sala.

 

 

[#Podcast] Aquest #15M fem memòria de la nostra història rebel #15MPobleRebel #LaNostraHistòria

@martamoli_RR

Un POBLE REBEL. Així és la Catalunya desobedient i combativa, la que retraten en Sergi Fàbregues i en Damià Puig en el seu documental, la Catalunya dels últims quaranta-cinc anys que viu i perviu malgrat la repressió. I aquest 15M volen fer córrer la nostra història alliberant documental POBLE REBEL.

Des de mitjans dels anys setanta fins avui, Catalunya ha vist brollar tota mena de moviments socials. El documental POBLE REBEL és un film sobre la dissidència a Catalunya des de l’any 1974 (any de l’assassinat de Salvador Puig Antich) i fins avui. Expliquen casos de lluita que han acabat en repressió, mostren casos del moviment llibertari, del moviment independentista i els nous moviments socials d’aquests darrers anys, com ara el Sindicat de Venedors Ambulant i la PAH. El comú denominador de tots ells:  la desobediència.

“Fem córrer la nostra història!”, un lema molt oportú, comenten des de ACATS, la productora del documental, “pel nul interès que ha despertat aquest documental crític i autogestionat dins l’opac, conservador i amiguista món de la cultura catalana”, comenten”. Sembla que, tret dels moviments socials, POBLE REBEL ha captat més atenció a l’exterior que dins el propi territori. Asseguren que bona quantitat de distribuÏdores, festivals o productores han conclòs que es toquen temes “massa” polítics i la indústria no vol aquest contingut o bé que és massa militant i “això no ven”.

Aquest 15M ACATS alliberarà el documental POBLE REBEL per fer memòria, per fer córrer la nostra història de forma lliure i sense mordasses. Atentes a les xarxes d’ACATS i @Poble_Rebel i a les etiquetes #15MPobleRebel #LaNostraHistòria

Us deixem el #Podcast del #CulturesDeResistència que vam fer amb ells ara fa tres anys [Gener de 2017]. Aleshores buscaven finançament per poder acabar el documental. Durant el programa vam parlar amb Sergi Fàbregas, un dels directors i amb la Rosa Seguí, una de les protagonistas rebels del documental. Ella, es va convertir en activista des del moment en què el seu fill Joan va ser encausat pels fets de #CanVies a la ciutat de Barcelona.

Captura de pantalla 2020-05-12 a les 19.06.01

(20 de Gener de 2017) Passejant pel barri de Sants amb la Rosa Seguí i en Sergi Fàbregas. Parlant de CSA Can Vies, del Moviment de Resistència Global, de les protestes contra a Cimera del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial que es va realitzar al setembre del 2000 a Praga, de la Xarxa anti-repressió de familiars de detingudes… en fi… dels que han lluitat i continuen lluitant des de les seves trinxeres per un món més digne.

 

[#Podcast] Entrevista a #YayoHerrero: Som conscients de la necessitat de canviar hàbits de consum?

@martamoli_RR

Reflexionem amb Yayo Herrero sobre la necessitat de canviar els hàbits de consum en un planeta amb recursos finits i de les conseqüències que té per a la vida l’actual model econòmic.

Captura de pantalla 2020-05-08 a les 12.16.10

 

Llibreries cooperatives proposen desestacionalitzar Sant Jordi #SempreEs23

@martamoli_RR

Ir a descargar

Aquest any no podrem viure el Sant Jordi de sempre i precisament per això 14 llibreries cooperatives de l’àrea

Captura de pantalla 2020-04-23 a les 18.50.11metropolitana de Barcelona s’han unit per impulsar la campanya‘Sempre és 23’ amb l’objectiu de donar visibilitat al sector del llibre més enllà del dia 23 d’abril. Ens proposen desestacionalitzar Sant Jordi.

En parlem amb Irene Jaume de La Ciutat Invisible, Mar Redondo de La Carbonera i Aïda Iglesias de Prada de Pol·len Edicions i de l’Espai Contrabandos. Les tres ens recomanen llibres “per desconectar” i llibres per “canviar el món”.

Laura Arau, coordinadora de la Fira Literal (fira d’idees i llibres radicals) ens dóna pistes del que passarà amb la fira d’enguany.

Escolta el reportatge del #CulturesDeResistència confinat aquí:

🎧 https://www.ivoox.com/50309561

Ir a descargar

#ExpoTransmèdia : ‘Teixint veus contra la violència patriarcal a Bolívia’

@martamoli_RR

El mes de març vam inaugurar l’exposició ‘Teixint veus contra la violència patriarcal a Bolívia’ amb la Fundació Intered a l’Ateneu del Raval (Reina Amàlia, 3. Barcelona). Es tracta d’un recorregut transmèdia per algunes de les violències existents al país a través de dones que s’estan organitzant per a viure en un món lliure de violències.

Cada fotografia de l’exposició compta amb algun element interactiu (codis QR) per tal que, a través de clips d’àudio i vídeo, les persones espectadores puguin entrar una mica més dins les històries que expliquen les imatges. Al final del recorregut de l’exposició es projecta el curt documental ‘Vivas Nos Queremos’, de la Fundación Colectivo Cabildeo de Bolívia.

El recorregut: entrellaçant veus

Comencem el recorregut a través d’un mural de La Hef, artista feminista boliviana i destapem dos testimonis de defensores de la terra: Ruth Alipaz, indígena Uchupiamona (terres baixes de l’Amazonia boliviana) que ha liderat la lluita contra una hidroelèctrica i Paola Gareca, líderessa de les lluites en contra de l’explotació petrolera a la Tariquía (Tarija, al sud del país). Després, se’ns proposa viure l’1 i el 2 de novembre (Día de los Muertos) per entrar a veure els altars construïts arreu del país per les dones assassinades. Parlem amb les seves famílies, que estan convertint el dolor en organització davant la inoperància de l’Estat per a que es faci justícia davant dels casos de feminicidis. Segons l’últim informe de la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) i l’Observatori d’Igualtat de Gènere d’Amèrica Llatina i el Carib, Bolívia va registrar un total de 117 feminicidis l’any 2019 i en el que portem d’any ja se n’han registrat 21.

L’exposició també ens acosta al cas de Analí Huaycho, periodista assassinada l’any 2013 pel seu excompany, un cas molt mediàtic i que va empènyer l’Estat Plurinacional de Bolívia a aprovar la Lley 348 que incorpora el feminicidi com un delicte d’ordre públic. A la llei, però, se li va assignar el pressupost d’impost directe de hidrocarburs, fet que lliga el seu compliment a les regles del mercat i de l’extractivisme.

Versió OnLine de l’exposició

Prezi Expo Transmèdia

Com a conseqüència de les mesures de confinament no hem pogut rebre a més grups per viure l’experiència transmedia a l’Ateneu i hem elaborat una versió On Line de la mateixa per a que pugueu gaudir dels continguts des de les vostres cases. Es tracta d’una presentació Prezi amb la que volem continuar amb la idea Transmedia d’usar diferents suports per a la realització completa del recorregut. Hi podeu accedir a través d’aquest link: https://prezi.com/view/7Aa7fv0BfDQRuvqhO8vJ

Creiem convenient compartir-vos unes petites instruccions per tal que realitzeu el recorregut:

ABANS

– Disposar d’un ordinador amb connexió a Internet

– Obrir el link de Prezi des del ordinador-

– Tenir a mà un telèfon mòbil amb un lectorde codis QR

DURANT

-Clicka sobre la Boleta “Teixint Veus”.

-Amplia la imatge que apareix amb un dobleclick

– Escaneja el codi QR.

-Atenta a l’audio

– Per a continuar amb el recorregut només has de prémer la fletxa direcció dreta del teu teclat

– Amplia la següent imatge fent un doble clic a sobre


DESPRÉS

Si t’ha agradat, comparteix el link de l’Prezi a través de les xarxes socials que facis servir amb els hashtags #mujeresQueLuchan #TejiendoVocesBolivia #CulturesdeResistència #FrameVoiceReport

RECORDA:

– La fletxa dreta del teu teclat t’anirà guiant en el recorregut.

– Amplia les imatges amb un doble Click i  escaneja els codis QR.

– Totes del fotografies estan acompanyades d’un codi QR que ens porta a un àudio explicatiu de la imatge.

– El recorregut acaba amb la projecció del documental ‘Vivas nos queremos’ de la Fundació Col·lectivo Cabildeo

Més Informació:

– Article publicat a Píkara Magazine: “Voces contra la violencia patriarcal en Bolivia

https://www.pikaramagazine.com/2020/02/voces-defendiendo-la-vida-en-bolivia/

– Reportatge de ràdio emès al programa Territori Clandestí de Ràdio 4:

“Despatriarcalitzar les ments dels qui passen pel carrer”

https://www.ivoox.com/hef-a-bolivia-despatriarcalitzar-les-ments-dels-audios-mp3_rf_47867414_1.html

– Entrevista de Marta Molina a María Galindo del col·lectiu feminista i anarquista ‘Mujeres Creando’ de Bolívia del col·lectiu ‘Mujeres Creando” de Bolívia

https://rtve.es/a/5503089/

– Entrevista de Marta Molina a Adriana Guzman sobre feminismo conunitario
https://rtve.es/a/5528691/